LA DOTALIA (ACTA DE CONSAGRACIÓ) DE SANTA COLOMA DE FITOR,
FA 150 ANYS

La preparació del volum VIII "Catalunya Romànica", publicat l'any 1989, dedicat al Baix Empordà, va permetre identificar el text de la dotalia o "acta de consagració" de l'església de Santa Coloma de Fitor. (1) A I'Arxiu Capitular de la seu de Girona s'ha conservat una còpia d'aquest document feta per Guillem de Moles al segle XVIII, per la qual sabem que el dia 29 de gener de fany 948 el bisbe Gotmar de Girona vingu6 a Fitor per consagrar fesglesia de Santa Coloma que havia estat edificada pel prevere Altimir i els levites Placia i Tassi, amb fajut de "tots els fidels".

La nova església fou dotada, com era el costum, amb diversitat de propietats per part de diferents persones. Les donacions consistien en terres, vinyes i "muntanya". Aquesta distinció, gens estranya a la documentació altmedieval, cal suposar que distingia les vinyes, molt nombroses, dels altres conreus i dels espais bos-cosos o erms.

A continuació, hi consta, com és també la norma a les dotalies o consagracions, la concessió a la nova església, per part del bisbe, dels delmes, les primacies i les poblacions dels fidels dels diferents indrets de la seva rodalia. A més de Fitor, s'hi anomenen els masos o petits veïnats (villarunculis), Calbs (Calbos), Quinciana, Castell, Canet i Vilanova. Excepte els dos darrers, de localització encara una mica dubtosa, tots els altres ban estat ben identificats per Joan Botey, el gran coneixedor del territori i la historia de Fitor, de qua esperem aviat veure publicat l'estudi extens i definitiu sobre aquesta contrada de les Gavarres.

L'any 948 Santa Coloma de Fitor era, evidentment, un temple parroquial, fet que queda palès en la frase final de facta, que precedeix fescatocol i que precisa la unió ferma amb la seu de Girona: "establim que cada any pagui per redit a Santa Maria de la Seu de Girona dos modis de vi i també el sínode, el crisma i ració".

No és gens d'estranyar que la renda anual sigui una mesura de vi. La vinya era àmpliament majoritària en les donacions que figuren al document, molt per sobre de les terres i de les "muntanyes". Indubtablement, la vinya era important a les Gavarres a l'època altmedieval. Hi ha estat ben present tins al pas devastador de la plaga de la fil·loxera a final del segle XIX.

A la dotalia no hi figuren, però, la delimitació del terme parroquial ni l'ordre de que siguin mesurats els trenta passos de la sagrera o cellera (sacraria), l'espai sagrat, inviolable, de refugi, al voltant del temple. Aquest costum es revaloritza a darreries del segle X i molt més entrat el segle XI. El cas de l'església parroquial de Sant Silvestre de Valleta (al municipi de Llançà) és ben significatiu. A la seva dotalia o consagració del 1029, s'establí, amb una precisió i detall sorprenents, que la sagrera fos mesurada per "l'home que faci els millors passos, el qual tenint un per a terra estengui les dues cames i amb l'altre peu faci el millor pas que pugui i avanci fins a un mínim de trenta passos..." (2)

A Fitor, potser una consagració més antiga ja havia delimitat la sagrera i el terme, o potser l'ús ascentral els havia fet ben coneguts i assumits per tothom. L'estudi arquitectònic no ho desmenteix, en absolut. L'observació dels elements constructius de l'església de Santa Coloma de Fitor, al meu entendre, demostra que una part important pertany a l'època de la consagració de la primera meitat del segle X: l'absis semicircular allargat pels extrems, bastit amb l'opus spicatum (pedres disposades en forma d'espiga o d'espina de peix, tècnica molt emprada abans de l'any 1000), la part de la nau que li correspon i també la base del campanar. Aquesta construcció del segle X té, però, un precedent, les restes d'un edifici més antic integrat, principalment, a la base de l'esmentat campanar, el qual, identificat per Joan Botey, deu pertànyer a una església força anterior a la que es va consagrar ara fa 1050 anys.

JOAN BADIA-HOMS

---

Notes:

(1) Santa Coloma de Fitor, dins "Catalunya Romànica", volum VIII, Enciclopèdia catalana, Barcelona, 1989, textos de Joan Albert Adell, Joan Badia-Homs, Maria Lluïsa Ramos i Jordi Vigué i Viñas.

(2) Joan Badia-Homs, Benjamí Bofarull Gallofre, Rafael Borràs Garcia, Enric Carreras Vigorós, Miquel-D. Pinero Costa, Llançà a l'època medieval. Aportacions al seu estudi. Edicions el Bran / Ajuntament de Llançà, Figueres, 1995.