ALGUNES DADES D'INTERÈS SOBRE LA PARRÒQUIA DE FITOR per Josep Maria Marquès

La rodalia I Els feligresos I El temple I Joies i ornaments I El delme i els rectors

Les dades que es presenten provenen dels actes i informes de visita pastoral, i d'altres fonts de l'Arxiu Diocesà. Per descriure una parròquia caldria dibuixar, ni que fos en esbós, la seva població, donar compte, de la seva activitat religiosa i de la contribució que hi aportaren mossens i feligresos.

La rodalia
Sempre Fitor tingué un hàbitat dispers, que ja es reflecteix a l'acta consagraciói, on no s'assenyalen límits, sinó allò que en el futur en diríem veïnats. Una rodalia o enumeració dels accidents geogràfics dins dels quals es trobava el terme parroquial sembla que havia estat autenticada pel notari gironí Ramon Bruguera al 1350, però quan hom la cerca al 1709, no aparegué.

La recerca de la rodalia es produí al 1709 i novament al 1779 per un fet interessant. L'augment de població portà a artigar terres ermes, i se suscità la qüestió de si havien de pagar delme a Fitor o a Sant Climent de Peralta. On passava el límit per l'antic bosc? Les capbrevacions del mas Valmer de Sant Climent de Peralta a favor dels monestirs de Sant Pere de Galligants i de Santa Anna de Barcelona no ho aclarien, i es comprèn, perquè el mas tenia no menys de mil vessanes de bosc. Per això, al 1709 s'elaborà una sentència arbitral que establia així els límits entre les dues referides parròquies:

"Comensant en lo puig dels Tres Térmens, ahont y confinan los termens del castell de Palafrugell del dit lloc de Fitor y tiran línea recta a la part de mgdia del dit puig a la cova vulgarment dita y nomenada Roca Begura o de Banastra, y allí tirant envers ponent a una pedra gran fixada en terra, de alsada sobre dita terra de sinch a sis palms y de gruixa un palm y mitg poch mes ho menos, y de allí continuant envers ponent al puig en lo qual estava antigament construït to castell de Rabich, y del dit Puig de Rabich continuant envers ponent, travessant to terreny anomenat de la Canyella fins al puig més alt de la rocha vulgarment dita Roca Filanera, ahont de encontran una pedras grans que componian altre cova, segons la compostura ab que de present vuy se troban, quedant a la part de tramontana de dita cova las terras del mas Llagostera antigament, vuy del Mas Vidal de la iglesia vella de Sant Climent de Peralta, las qual son situadas dins de la parroquia de Sant Climent, com consta de la capbrevació de aquellas feta per Elizabet Vidal y Roset a favor de la casa de Cruïlles de Peratallada rebuda en poder de dit Pere Boy y Julia als 22 de juny 1686, y desde dita rocha Filanera, tirant a la part de ponent, declinant empero algun xich de la part de migdia a la dretura del camí de la Lloreda que corresponga a la linea de la cova et rocha de Tres Peres" /ADG, proces de Narcis Soler, 268).

El plet del 1799 se suscità per dubtes sobre un dels límits assenyalats al 1709, i interessa, perquè conté una descripció d'un dolmen en aquests termes, "un monton de piedras que se compone de cinco piedras fijadas en tierra, de alsada unos cinco palmos, y de ellas hay una grande llosa que hay sobre de ellas que hace de cueva, y debajo de ella pueden estar dos homes tendidos". Però aquesta causa no arriba a sentència, i així restem sense més detalls geogràfics. En canvi, és documentat en ell el fet que aleshores es conreaven terres dites "Antiga d'en Climent", "Vinya Font o Boranca" i "Puig de Rabich" i, fins i tot que s'hi havia construït un habitatge.