L'ESGLÉSIA COM A OBJECTE ARQUITECTÒNIC per Estefan Garcia (Arquitecte tècnic)

Descripció I Defectes patològics I Obres de restauració I Normatives

PRESENT / Descripció
El present edifici, en curs de restauració i consolidació -segons publica "Catalunya Romànica"-, és una església que ha sofert al llarg del temps nombroses reformes que, malgrat tot, ens permeten realitzar un detallat estudi dels seus elements constructius i artístics.

Avui, l'aspecte de l'església és imponent. S'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix a la carena formada pel Puig d'Arriells i Puig Gros. L'impacte visual té com a culpable, el campanar-cloquer de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i coberta piramidada de quatre vessants. Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats, amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreixement, es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva. El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats, amb pedra calcaria de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades a les arestes de trobada de les façanes ni a les obertures.

La influència llombarda del romànic català, es presenta en la decoració dels finestrals del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. El numero d'arcs que la formen és de cinc (5) a la façana estreta i de set (7) a la façana ampla. El seu parament és del tot visible, a excepció de la coberta on hi veiem la blancor deguda a la impermeabilització a base de formigó i un Iliscat de morter de griffi i calç d'acabat, que es portà a terme a les darreres obres realitzades pel Departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Girona.

El pis immediatament inferior -o segon pis- com a diferència destacable presenta obertures a les seves quatre façanes, a base d'arcs construïts amb dovelles ben tallades de pedra calcària, quelcom ultrapassats. El seu parament és format per peces de llècol de formes irregulars i col·locades sense treballar, amb un reforç a les arestes de façanes, amb peces més grans i escairades. Aquest, és visible a tot el perímetre del campanar.

La planta baixa -o primer pis- és la que permet l'únic accés al seu interior, mercès a l'obertura localitzada a la façana de migdia. Es tracta d'una obertura notablement reformada amb un arc possiblement de mig punt, amb peces més o menys treballades, i amb els estreps formats per peces de llècol de grans dimensions i ben tallades, en contraposició amb la resta del parament.

El campanar es recolza sobre tres (3) elements arquejats i un element rectilini:
La façana de tramuntana es recolza sobre un mur de pedra de pissarra, massís i reforçat per un tal.lud construït amb el mateix material. La de llevant es recolza sobre un arc de quart de cercle de pedra de gres que comunica la cambra inferior del campanar amb I'absis de llevant. La de migdia descansa sobre una arcada de pedra de gres, que comunica la cambra inferior del campanar amb la nau de migjorn. I finalment, la de ponent descansa sobre un arc lleugerament apuntat arrebossat amb morter de calç i dos HEB-140 de tres (3) metres d'alçada, aquestes últimes col·locades durant les darreres feines de restauració i fonamentades amb 2 sabates de formigó armat i 0,700,75 i 1,000,71 metres de secció respectivament i 80 cm de profunditat, aproximadament.

La cambra de ponent, considerada en aquest moment la més primitiva, presenta una paret divisòria compartida amb la cambra inferior del campanar, formada per peces de llècol sense arrebossar. El mur de tramuntana d'aquesta cambra presenta una obertura cega i el seu accés es fa a traves d'una porta notablement reformada, de la qual veiem els vestigis de l'antic arc ultrapassat que la definien. El sostre és de volta de canó quelcom apuntat.

Aquesta cambra comunica amb la nau de migjorn, de volta de canó -de perfil apuntat- i reforçada per un arc total també apuntat. Per la banda de llevant s'hi afegeix un absis de planta semicircular un punt ultrapassada, mitjançant un arc triomfal, apuntat de la mateixa manera que el de la nau. L'absis d'aquesta part de l'església presenta un parament format amb filades d'espiga, "opus spicatum" visible del tot a la part exterior i encara arrebossat a la part interior, on cal esmentar les testes de pintura mural que encara es conserven. AI centre d'aquest absis, hi ha una finestra amb un arc de punt rodó i base rectilínia. Al parament de migjorn, queden testes de la porta que comunicava amb l'antiga sagristia -que fou enderrocada durant els treballs realitzats a la darrera fase de restauració- i que avui, està emparedada. El sostre és de quart d'esfera.

A tramuntana, mitjançant un arc ultrapassat, l'absis es comunica amb un segon, el qual no presenta el seu parament construït amb "opus spicatum", i posseeix dues finestres; una de doble esqueixada amb arcs de mig punt i l'altra d'obertura rectangular i emparedada. Les vessants de les cobertes, les quals són a dues (2) aigües sobre el conjunt que formen la nau de tramuntana i la de migjorn, i a cinc (5) aigües damunt ambdós absis, són acabades amb teula àrab ceràmica sobre una solera d'encadellats ceràmics i envanets de sostre mort. Aquest cobriment de l'església fou inclòs dins les obres de la darrera restauració.

La nau de tramuntana, ens permet la visita a l'interior de l'església, mitjançant una portalada amb un arc en gradació i dues impostes llises amb secció de bisell. El material de construcció emprat és la pedra calcària, de la mateixa matèria que l'arc que comunica I'esmentada cambra amb la cambra inferior del campanar. La façana principal, ens descobreix quatre (4) finestres desproveïdes d'ampit, fusteria i vidrieria. I la porta, de ferro, bateix les dues (2) fulles vers l'interior de l'església.