| |
Un
dels elements patrimonials més emblemàtics, interessants i
a la vegada desconeguts que tenim a Forallac, són els misteriosos
Clots de Sant Julià, un complexe magnífic de cavitats
excavades a la roca que es troben situats en uns turons que
hi ha a llevant del mas Puig-sec, en el mateix paratge que
antigament havia ocupat el menhir del mas Gros i la sepultura
del mas Puig-sec, enmig d'un frondós bosc de pins i alzines.
Com arribar-hi
Estan situats entre els pobles de Vulpellac i Canapost, en
un dels paratges més sòrdids i enigmàtics de Catalunya. Venint
de la Bisbal, es pot accedir al mas Puig-sec, o bé des de
la carretera que va a Santa Susanna de Peralta, si anem cap
a Palafrugell, o bé des d'un mas blanc que hi ha a mà dreta,
molt poc després del trencall de Vulpellac, si anem cap a
Serra de Daró. També hi podem anar des de Canapost. A pocs
metres abans d'arribar al Mas Puig-sec, just al mig d'un bosc
que hi ha a mà dreta del camí, podem trobar fàcilment una
tomba megalítica de gran interès.
En aquest indret recollit i enigmàtic es troba un conjunt
de grans i profundes cavitats o forats escavats a la roca,
de diferent fondària i amplitud. Aquests clots, alguns dels
quals arriben als 20 metres de profunditat, estan excavats
en la roca de gres amb les parets ben allissades, i amb la
particularitat que tots hi tenen una rampa d'accés de poc
més d'un metre d'amplària. Alguns d'ells tenen passadissos
per comunicar-se entre si. En la part més elevada del turó
hi ha, també, una roca en forma de capella i no gaire lluny
d'aquí un sepulcre megalític, una cisterna antiquíssima, una
cabana misteriosa i un camí romà.
Què són?
El seu origen sembla ésser molt antic, ja que s'han fet troballes
romanes i preromanes. S'ha especulat, fins i tot, que les
muralles de la ciutat preromana del Puig de Sant Andreu d'Ullastret
podrien haver estat bastides amb la pedra dels clots. També
s'ha dit que amb aquesta pedra es va construir el poble de
Peratallada. És possible, doncs, que ja fossin explotats en
temps anteriors a la romanització. Però, d'altra banda, cal
assenyalar que la majoria d'esglésies i monuments medievals
de la rodalia estan construïts amb gres. També hi ha qui diu
que en aquests clots hi va haver una població fixa, fugint
del poder romà o àrab, dedicada a l'ensenyament de la religió
cristiana.
La llegenda
Segons una antiga llegenda, en els clots de Sant Julià hi
van ser martirit-zats els primers cristians del país. La capella
troglodita coneguda amb el nom de «Sitial» o «Tron de la Reina»,
que és un dels punts més interessants de l'indret, conté una
creu en la seva part interior que sembla que vindria a representar
la cristianització d'un lloc pagà. Tampoc no es descarta que
el mateix nom de Sant Julià pogués significar la presència
d'un lloc de culte molt antic. Aquest «Tron de la reina»,
conegut també com «Pont de la Bruixa», presideix el conjunt.
A l'esquerra d'aquest seient s'hi pot veure una superfície
planera, d'aproximadament un metre de longitud i que, tal
com diu la tradició oral, era el lloc destinat als sacrificis.
L'existència d'una canal en forma d'U, possiblement destinada
a recollir la sang, confirmaria la hipòtesi d'aquesta llegenda,
que no deixa de ser una anècdota més de l'indret. També hi
apareixen dues cassoletes, semiesfèriques, potser també artificials,
que són idèntiques a les que molt sovint apareixen en les
lloses sepulcrals megalítiques. També té molt interès el sepulcre
del mas Puig-sec, molt a prop d'aquesta capella, que fou descobert
el 1934 pels doctors Pericot i Oliva. Lluís Esteve, un home
que ha treballat molt el megalitisme al nostre país, que va
estudiar més tard el sepulcre amb el mateix doctor Oliva,
afirma que es tracta molt probablement d'una tomba que originàriament
era una cista megalítica.
|
|
