 |
| |
|
Sant
Esteve de Canapost
Està considerada com un dels edificis
més importants del romànic català. L'església
consta actualment de dos edificis juxtaposats, un de preromànic,
amb nau, transcepte i absis trapezial; i un de romànic, d'una
nau amb absis semicircular. Un dels elements més notoris
del conjunt és la torre-campanar de planta quadrada, que
es va aixecar, en part, sobre l'ala meridional del transsepte preromànic.
L'actual façana, que forma el frontís de dues naus,
va ser construïda el XVIII. De l'església preromànica,
que ha estat considerada de tipus carolingi, destaca el seu transsepte,
força més alt que la coberta de la nau, amb volta
de ferradura ben marcada. També és d'interès
el fris del campanar, decorat amb relleus i incisions. L'església
romànica, amb absis decorat exteriorment amb actuacions llombardes,
és del segle XI. A la volta del transsepte s'hi han descobert
pintures murals romàniques amb el tema dels Ancians de l'Apocalipsi.
L'església tenia un notable retaule gòtic, de la Mare
de Déu de Llet, que avui es conserva al Museu d'Art de Girona.
Al costat de l'església hi ha una necròpolis altmedieval.
|
|
| |
|
Santa
Maria de Fonteta
És
sufragània de la parròquia de la Bisbal. El temple
actual conserva la nau romànica, del segle XI, que va ser
modificada posteriorment. L'aparell romànic es pot veure
a la façana de ponent, on es va obrir una porta renaixentista
i una rosassa. La volta de canó, arrebossada, deu ser la
coberta antiga. És fortificada i la capçalera romànica
va ser substituïda al segle XVIII per un creuer amb cúpula
i un absis carrat. Les capelles són afegits posteriors i
el campanar és del 1755. Al Museu d'Art de Girona (antic
Diocesà) hi ha una creu de terme gòtico renaixentista
procedent de Fonteta.
|
|
| |
|
Sant
Esteve de Peratallada
És
un notable temple romànic de dues naus capçades a
llevant per absis semirculars, construït amb aparell de grans
carreus escairats. A la façana hi ha destacada la portada,
d'un arc de mig punt adovellat, resseguit per motllures, el senzill
rosetó i tres mènsules que potser sostenien bigues
d'un pòrtic desaparegut. L'obra romànica ha sofert
diverses alteracions tardanes, cosa que resta palesa sobretot a
l'interior. La nau de migdia té la volta apuntada amb tres
arcs torals; a la de tramuntana la volta és seguida amb un
tram de canó i un altre apuntat. Els dos arcs formers actuals,
de forma rebaixada, sobre grossos pilars, són un eixamplament
dels primitius. Al costat meridional del temple s'hi van afegir
les capelles i la sagristia (s. XVI al XVIII). Damunt l'absis d'aquesta
banda es va aixecar una torre semicilíndrica que proporciona
una silueta molt singular al monument. L'estructura romànica
es pot considerar del s. XII. A l'interior, a la nau septrentional,
s'hi conserva el sepulcre-ossari gòtic del baró Gilabert
de Cruïlles qui, segons la inscripció de la cara frontal,
va moririr l'11 de juliol de 1348.
|
|
| |
|
Església
de Sant Julià i Santa Basilissa de Vulpellac
És
l'antiga capella del castell-palau que es troba situat just al seu
costat, al nucli del poble de Vulpellac. L'edifici és del
segle XVI, d'estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes,
i està fortificada. Segurament va ser construïda per
ordre de Miquel Sarriera dins la primera meitat de la centúria,
quan es va reformar el castell. Presenta una façana molt
peculiar, amb grans carreus a la part superior, on hi ha penjades
dues campanes. Destaca també la seva portalada amb arquivoltes
ogivals i, al cim, una torre alta i estreta. A l'interior, cobert
amb volta de creueria, hi ha l'escut dels Sarriera en algunes impostes.
Els senyors del palau podien assistir als actes religiosos des del
castell, per una finestra enreixada que s'obria sobre el presbiteri
i que avui es troba tapiada. A migdia de l'església s'ha
excavat part d'una necròpolis alt-medieval amb tombes antropomorfes
i de lloses que també s'estenia sota el temple i el subsòl
del castell, on es troba un fragment de sarcòfag decorat.
S'han trobat vestigis de l'església anterior, que podria
ser romànica.
|
|
| |
|
Santa
Susanna de Peralta
Es
troba uns 200 metres al nord del castell, en un fondal a la vora
del marge dret de la riera de Peralta. És un petit temple
romànic, d'extraordinària bellesa, que té una
sola nau amb un absis semicircular que ha estat objecte de notables
reformes en els segles XVII i XVIII. Presenta un bon estat de conservació
gràcies a la important restauració que s'hi va fer
els anys 1976 i 1977. L'absis és ornamentat amb lessenes
o faixes llombardes, i té una finestra de doble baix i arcs
de punt rodó. A la banda de tramuntana del temple, a tocar
l'extrem de llevant de la nau, hi ha una torre-campanar de planta
quadrada que va quedar inacabada o bé es va enderrocar parcialment.
Actualment només resta la part inferior fins a l'alçada
de la coberta de la nau. Sobre el mur de llevant d'aquesta torre
s'hi va alçar un campanar de cadireta de dos arcs de mig
punt sobre pilastres rectangulars, també romànic.
L'interior de la torre campanar es comunica amb la nau mitjançant
un arc de mig punt, d'època barroca.
|
|
| |
|
Església
parroquial de Sant Climent de Peralta
Es
va construir a dos quilòmetres al nord de la vella —més
endinsada al massís de les Gavarres—, en un indret menys
allunyat de la major part dels nombrosos masos que s'escampen pel
terme. Es pot veure fàcilment des de la carretera C-255 de
Girona a Palamós. El temple parroquial és un edifici
del segle XVIII, d'un nau amb capelles laterals i capçalera
poligonal. En la façana occidental hi ha la portalada rectangular
de pedra calcària. Està decorada amb un frontó
i semiesferes en relleu. Hi ha una fornícula, ara sense imatge,
i sobre d'ella dins un relleu circular l'anagrama IHS. També
incisa hi veiem la inscripció que ens informa de l'època
en què va ser construïda: (començada 1737 - acabada
1751).
Al centre del frontís hi ha un petit rosetó a l'interior
del qual hi veiem una curiosa decoració calada feta amb peces
de terra cuita. Sobre l'angle nordocciental de l'edifici s'alça
el campanar, de planta quadrada, que presenta una obertura d'arcada
de mig punt en cada cara. La part superior dels seus murs té
uns merlets decoratius de forma triangular. El cloquer està
coronat per una obertura piramidal. El mur meridional de la nau
hi ha tres finestres rectangulars que s'obren en el terrabastall
situat sobre la coberta de les capelles laterals. En una de les
cantonades de l'exterior de l'absis s'hi va col·locar un
gran carreu de pedra calcària en el qual hi ha una creu incisa
amb la següent inscripció: (7 FABRER 1751). La volta
de la nau i les del presbiteri i capelles laterals són d'arestes.
|
|
| |
Dossier
especial sobre l'església de Santa Coloma de Fitor
[+]
La dotalia (Acta de Consagració)
de Santa Coloma de fitor, fa 1050 anys, de Joan
Badia i Homs
[+]
L'advocació
a Santa Coloma de la parròquia de Fitor i la seva relació
amb les advocacions d'altres capelles del veral,
de Joan Botey
[+] Algunes
dades d'interès, de Josep M. Marquès
[+]
L'Església com a objecte
arquitectònic, d'Estèfan Garcia
[+]
El campanar de Fitor,
quelcom més que quatre pedres ben col·locades,
de Maria Josep Alier Gasull |
|
Santa
Coloma de Fitor
És una de les joies del massís
de les Gavarres. Es tracta d'una església romànica,
que s'alça majestuosa sobre una petita plana que apareix
a la carena formada pel Puig d'Arriells i el Puig Gros. L'element
més singular i característic de l'edifici és
el seu gran campanar-cloquer, visible des de bona part del massís.
És de planta rectangular, amb obertures als tres pisos i
coberta apiramidada de quatre vessants.
Les obertures de la planta superior, són finestrals geminats,
amb arcs de punt rodó, mainells de secció circular
i capitells trapezoïdals. Aquesta planta, de recreuaement,
es diferencia de l'inferior, en època i tècnica constructiva.
El seu parament és format per carreus ben escairats i allisats,
amb pedra calcària de dimensions regulars, sense peces sobredimensionades
a les arestes. La influència llombarda del romànic
català es presenta en la decoració dels finestrals
del pis superior del campanar, amb un fris d'arcuacions. Juntament
amb la rectoria i el fossar forma un petit conjunt isolat.
Té dues naus capçades per dos absis semicirculars.
Sembla que la més antiga és la de migdia, l'absis
de la qual presenta un aparell en espiga i la nau té restes
de pintures murals romàniques. La volta, apuntada, és
posterior. Al llindar de l'entrada de l'església hi ha la
làpida sepulcral del rector que va morir el 1817, a mans
d'uns bandits que van saquejar l'església. S'hi pot llegir,
en un llatí poc acadèmic, com va morir.
L'acta de consagració. El 1989 es va descobrir una
còpia del text de la dotalia o acta de consagració
de l'església a l'Arxiu Capitular de Girona, que va realtizar
Guillem Molas al segle XVIII. Gràcies a aquest document se
sap que el 29 de gener de 948 el bisbe Gotmar de Girona va venir
a Fitor per consagrar l'església, que havia estat edificada
pel prevere Altimir i els levites Placià i Tassi, amb l'ajut
de tots els fidels. La nova església va ser dotada, com era
el costum, amb diversitat de propietats per part de diferents persones.
Les donacions van consistir en terres, vinyes i «muntanya».
|
|
|
