El parpal servia per arrencar i arreplegar les pedres, una vegada s’havia fet explotar la càrrega de dinamita.

La pala era per a carregar les pedres petites de la pedrera.

La forquilla era una forca petita de ferro, amb el mànec de fusta, de no gaire més d’un metre, que servia per a carregar els feixos de llenya a dalt del carro.

El bussó era un ferro molt llarg, amb una peça més petita clavada a la punta i amb un mànec de fusta, que servia per a remenar i escampar el caliu.

De forquetes n’hi havia de dues mides: la curta per a acostar la llenya i la llarga per a llençar els feixos a dins del forn.

El xàpol era molt utilitzat per a collir la calç, una vegada ja era cuita.

La balança romana era per a pesar la calç, abans de carregar-la als carros. Es pesava per quintars, que eren uns quaranta quilos.

El pesador era un ferro corbat, amb dos ganxos, per aguantar el cove a la balança.

Els coves, que solien ser de vim, eren els atuells que es feien servir per a traginar la calç, des del forn fins a dalt dels carros. Tenien quatre nanses, dues per agafar-lo i dues per a posar-hi el pesador. A cada cove hi cabia un quintar i mig de calç, que eren 60 quilos.

Els cabassos eren més petits que els coves i servien per a recollir la pedra petita que sortia de les pedreres.

La perxa era una barra de fusta de pi, llarga, que servia per a fer caure la calç, una vegada era cuita i, d’aquesta manera, anar-la traient del forn.

Els pals samalers eren per a traginar la semal amb aigua, que es necessitava per a tapar el forn amb la calç vella, quan era ple de pedres a punt de coure.

Les arpelles servien per a recollir i ajustar les pedres petites.

L’escureta era com una mena de cullera amb un mànec llarg, per a fer sortir el fang del forat.

El tascó, que solia ser de ferro, servia per a esberlar les pedres.

Per últim, hi havia dos tipus de carro: el carro d’anar a bosc, per a traginar, per a transportar la calç i el tamborell, per a transportar les pedres des de la pedrera fins al forn. Cada carro solia tenir una capacitat per a trenta o quaranta quintars de calç, que era com dir un tona i mitja.